Ocells mar endins / Birds offshore

Per Ricard Gutiérrez

Certament la majoria de l’activitat ornitològica a casa nostra es fa a terra ferma, o com a molt al litoral. Les sortides pelàgiques, emprant qualsevol tipus d’embarcació, són escasses. També són escasses, ergo valuoses, les dades que es recullen emprant vaixells de línies regulars, que donen l’oportunitat de conèixer de primera ma, de forma sistemàtica i estandaritzada, així com durant tot l’any, tot allò que hi ha mar enfora les nostres costes. Aquestes dades de primera mà, si són de qualitat, són bàsiques avui dia, en uns temps en els que sembla que ens separen cada cop més (o volen fer-ho) del treball de camp, per rendir-se als models predictius potencialment allunyats d’allò que analitzen i que no poden substituir el necessari tocar de peus a terra o mar: ‘les escales espacial i l’abast temporal dels canvis globals ecològics han de ser contínuament documentats, fins i tot quan el coneixement actual sembli ser suficient’ (Ríos-Saldaña et al 2018). Afegim aquí que aquest coneixement és escàs per a bona part de la fauna marina, de la que sabem encara ben poc.

En aquest escenari, projectes de seguiment a llarg termini, o sortides demostratives per a difondre la fauna del Mare Nostrum, ajuden a conèixer millor les espècies que ens envolten i protegir-les millor.  Però també a guanyar en public awareness, a incrementar una sensibilitat del tot necessària, per part d’una població que sovint desconeix fins i tot la presència de grans cetacis prop de casa seva. I per fer això aquells models matemàtics no són gaire simpàtics ni traspuen gaire empatia amb la ciutadania, que encara no sap que aquells pelutxos que va comprar a Escòcia, Irlanda o Islàndia passen l’hivern al Baix Llobregat. Sí, parlem dels frarets Fratercula arctica. I no en són pocs.

Les activitats d’entitats com ara Submón (als canons submarins del Maresme o Cap de Creus), Edmaktub (seguint els rorquals de la costa central) o l’Associació Cetacea, mirant de difondre aquests valors i ajudant en la fotoidentificació d’espècies, divulguen, i cada cop fan més, per explicar el que hi ha al mar català i la seva importància. De la cura de les espècies amenaçades del nostre mar se n’ocupa la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat, amb l’ajut dels anteriors i també, entre d’altres, del Cram, en aspectes veterinaris per exemple.  Gràcies a la Fundació Baleària mantenen un programa de seguiment a llarg termini d’aquesta fauna, recolzat per voluntaris qualificats que ha aconseguit, entre d’altres fets, concretar l’estatus de conservació de la balena amb bec de Cuvier a casa nostra o on són els frarets i gavines menudes a l’hivern… Però mentre que tortugues marines, dofins o rorquals (balenes pel gran públic) tenen grans adeptes i una natural acceptació, els ocells marins són encara els grans desconeguts. Tot i que, en general, s’ha de reconèixer que dintre el que cap, tenen més bona premsa que els no gaire estimats,  però molt necessaris, taurons. Queda molta feina per fer. I particularment, sobre el terreny. A mar.

Ja des d’un punt de vista més lúdic, relacionat amb la temàtica d’aquest bloc, hi ha un seguit de preguntes que planen sobre la superfície, en aquest cas marina. Quants ocells rars deuen passar mar enfora i no veiem des de la costa? Quantes rareses se’ns han escapat? Aquell mascarell que semblava rar i que no podem dir si era un subadult de l’espècie comuna o alguna altra cosa? O potser un ocell de tempesta diferent del nostre? Les sortides pelàgiques serveixen també per a gaudir d’aquestes opcions de trobar quelcom especial. I mentre això no passa, d’observar les espècies de mar endins, com l’ocell de tempesta, o d’aquelles migrants pelàgiques com el fraret. O del vol de les baldrigues i potser d’algun paràsit.

El passat dia 28.4.2018 vam poder embarcar-nos amb Cetacea en una sortida de navegació per la costa del delta del Llobregat i el Garraf, fins arribar als canons submarins de la zona. Amb un objectiu clar d’observació de cetacis (vam veure un rorqual Balaenoptera physalus i un dofí ratllat Stenella coeruleoalba), la sortida produí un  bon nombre d’observacions d’ocells marins singulars, entre les que destaquen dos paràsits cuaamples Stercorarius pomarinus, sis frarets Fratercula arctica o un mínim de 16 ocells de tempesta Hydrobates pelagicus melitensis. Tot plegat cites de molt d’interès que palesen la rellevància d’aquesta àrea declarada, amb bon criteri, ZEPA marina. I perquè? perquè fa gairebé vint anys un grup de persones vam aconseguir embarcar-nos amb un vaixell d’inspectors de pesca marítima i fer transsectes regulars per la zona, censos que a la fi van ser l’embrió de la seva protecció internacional. Estudi i treball de camp, proves pericials defensables en definitiva, que van facilitar una protecció internacional per a una zona que aquests dies llueix més que mai amb la migració d’ocells marins. I amb la presència de cetacis amenaçats també. Us en deixem algunes fotos i dades. Reals, tangibles, quantificables. Com les sensacions de les persones que eren a bord aquell dia davant l’espectacle natural que es manifestava al nostre voltant.

• Observacions ornitològiques més rellevants

• Alca torda (n=2)

1 ind a 2,59 milles nàutiques al sud de la riera de Canyars, Gavà

1 ind a 5,94 milles nàutiques al SE de la desembocadura del Remolar, El Prat de Llobregat – Viladecans

• Fratercula arctica (n=6)

2 ind a 2,69 milles nàutiques al sud de la riera de Canyars, Gavà

2 ind a 11,23 milles nàutiques al sud de Port Ginesta, Sitges

2 ind a 4,91 milles nàutiques al sud d’Aiguadolç, Sitges

• Hydrobates pelagicus (n > 16 ind)

1 ind a 2,66 milles nàutiques al SSE de la riera de Canyars, Gavà

2 ind a 2,05 milles nàutiques al S de la platja de Gavà

1 ind a 5,91 milles nàutiques al SSE de l’estany de la Roberta, El Prat de Llobregat

5 ind a 7,57 milles nàutiques al S de la platja davant el Canal de rem olímpic de Castelldefels.

1 ind a 7,85 milles nàutiques al S de la platja de Castelldefels.

1 ind a 8,36 milles nàutiques al S de la platja de Castelldefels

1 ind a 8,5 milles nàutiques al S de la platja de Castelldefels

1 ind a 7,84 milles nàutiques al SSE de Garraf, Sitges

2 ind a 6,20 milles nàutiques al SSE de la desembocadura del Torrent de la Pastera, Sitges

1 ind a 5,57 milles nàutiques al SSE del port d’Aiguadolç, Sitges

• Hydrocoloeus minutus (n> 6 ind)

6 ind (4 ad, 2 2cy) a 4,07 milles nàutiques al SSE de la Riera de Sant Climent, Viladecans

• Chlidonias niger (n= 2-3 ind)

2 ads en plomatge d’estiu a a 4,07 milles nàutiques al SSE de la Riera de Sant Climent, Viladecans

• Stercorarius pomarinus (n=2 ind)

1 ind fase fosca a 6,96 milles nàutiques al sud de la desembocadura de la Murtra, Gavà/Viladecans

1 ind fase clara a 0,8 milles nàutiques al SSW de la Falconera, Garraf, Sitges

• Agraïments

A l’associació Cetacea per permetre’ns copsar la seva feina i les tasques que fan tant de seguiment científic com de divulgació ambiental en l’àmbit marí. A Antonio Sandoval per la referència bibliogràfica de rabiosa actualitat i necessari anàlisi des d’un punt de vista ampli i integrador.

• Abstract

Some thoughts on the need of seawatching venues and projects for both better understanding and further protection of sea species and for public awareness as well. Last 28 April 2018 we sailed with Cetacea association off Garraf and Llobregat delta, collecting a number of scarce species records (see lists above). No rare birds this time but records difficult to score from the shore which demonstrate how needed these seawatches are in this rather still unknown Mediterranean sea.