Pocs ocells rars al cens hivernal d’aquàtiques i marines. Perquè?

Aquests dies ha finalitzat el període principal de recollida de dades pel cens hivernal d’ocells aquàtics i marins a Catalunya. A la plana de noticies de gener 2018 teniu les rareses que han estat detectades en aquest període. Hi ha l’habitual híbrid de martinet dels esculls i blanc del Delta de l’Ebre, un parell de cabussons orelluts també al delta de l’Ebre, la daurada petita del Pacífic, repetidora dels darrers anys i com a més novetat la gamba groga petita del Baix Empordà i fins a nou gavians del Caspi, xifra remarcable per ser un mes de gener. El gavià argentat de potes roses és regular al port de Tarragona, on s’han vist tres exemplars, però cal destacar l’afegiment d’un adult –repetidor- a un col·legi de Barcelona i un altre exemplar adult al delta de l ‘Ebre.

Si veiem però la secció ‘Remember when’ de la mateixa plana de notícies ens adonarem que, comparat amb altres temporades, no han ‘vingut’ gaire rareses. No parlem d’una sempre rara guatlla maresa, però no ha hagut oques rares, ni tampoc cap cigne no mut, ànecs escassos com l’èider, morell d’ulls grocs o de collar. O el flamenc menut. Ja fa anys també que no es veu la gavina de Bonaparte que es veia per les comarques de Tarragona. Per no parlar de l’enyorada ‘Azte’, la gavina capnegra americana que es veia per la zona de la Tordera fa més anys. Què està passant?

Hi ha una barreja de circumstàncies locals, la gestió que es fa a cadascuna de les zones que acullen espècies, i d’altres més globals associades a la climatologia a la nostra regió biogeogràfica, que pugui empènyer més o menys exemplars cap el sud des de les seves localitats de cria més septentrionals.

On som

Per la seva situació biogeogràfica en latituds temperades, Catalunya presenta una diversitat elevada d’ocells, també associada a la diversitat de climes i paisatges que acollim. Així hi ha quatre tipus bàsics d’ocells:

• els sedentaris, que hi són tot l’any (com el pardal comú per exemple),
• els estivals, que venen a la primavera, nien i marxen a la tardor (com l’abellerol o l’oriol),
• els migrants, que travessen Catalunya en les seves migracions i
• els hivernants, que arriben a casa nostra durant la tardor per tal de passar-hi l’estació freda.

L’arribada d’ocells a l’hivern ha estat tradicionalment coneguda i la caça se n’aprofita d’algunes d’aquestes espècies. Per tal de conèixer la contribució que fa Catalunya al conjunt de la nostra zona biogeogràfica quant a la hivernada d’ocells, és que es fa un recompte anual, com l’inventari que fan magatzems o botigues a primers d’any, que és el que es coneix com el cens hivernal d’ocells.

El cens hivernal, un recompte efectuat a les zones on són concentrades aquestes espècies hivernants, inventaria els ocells aquàtics i marins que ens visiten durant la temporada.

Els resultats venen condicionats per dos factors: el que passa a les zones on viuen les espècies i que les pugui impulsar a desplaçar-se més o menys lluny (el fred que faci a la resta d’Europa durant la tardor o onades de fred que hi puguin haver) i també els fenòmens de tipus local, com ara la sequera de bona part dels arrossars del delta de l’Ebre a causa del cargol poma, que pugui canviar la disponibilitat de zones adients per a rebre aquestes espècies que ens visiten a l’hivern.

Com que a sobre les diferents espècies d’ocells, per exemple ànecs o gavines, tenen diferents requeriments ecològics (mengen diferent, són més tolerants a l’ésser humà etc), els resultats dels censos no deixen de ser una mena ‘d’anàlisi de sang’ de les zones on es fa el recompte que a ulls dels experts, com els metges veuen a les analítiques, ens informen d’eventuals problemes de gestió o ecològics associats als nivells d’aquesta o l’altra espècie.  La comparativa entre localitats, ja que el cens es fa a gairebé totes les localitats amb ocells aquàtics de Catalunya, permet destriar els efectes de la gestió local d’aquells més globals i també els canvis en les espècies presents, fins i tot l’arribada d’espècies noves o rareses.

Hivern càlid i efectes locals

D’acord amb les dades meteorològiques de referència els darrers tres anys han estat els més càlids des que hi ha registres. Els resultats del cens d’ocells aquàtics i marins, encara en procés de compilació, mostren una hivernada acord amb aquest hivern suau que hem tingut fins ara, i en conseqüència, mostren xifres per la banda baixa o sobre la mitjana de les registrades fins el moment.

Un hivern amb onades de fred o temperatures rigoroses al conjunt del continent sempre ens aporta més ocells, com va passar el ja llunyà però recordat i llegendari per a alguns hivern del 1985. Sense arribar a aquests extrems, no és irregular la presència d’algun ànec rar cada hivern, cosa que el 2018 no ha passat. Per contra, un hivern càlid com el que hem tingut fins ara, fa que les espècies sedentàries que reben també migrants de curta distància, que per exemple venen de la conca mediterrània prop nostre, sembla que no hagin rebut tants reforços de fora.

És el cas del gavià argentat (Larus michahellis), que presenta poblacions estables o fins i tot en disminució en algunes localitats. Els tres anys més càlids del registre de temperatures conegudes coincideixen amb una població sorprenentment estable, sense diferències interanuals, dintre d’una tendència a la baixa dels darrers deu anys a causa també de fenòmens de gestió local com  una millor gestió dels residus a abocadors on s’alimenten en bona mesura (figura 1).

Destriar entre les causes locals i les d’origen climàtic o del lloc de procedència és una de les principals dificultats de l’anàlisi dels resultats. El mateix gavià al port de Barcelona puja respecte d’anys anteriors (figura 2) però mostra igualment una tendència global a la baixa des del 2014. Fenòmens locals expliquen aquestes variacions. Un exemple és el del tancament de l’abocador del Garraf, que va fer que l’antic dormidor de gavians de les costes del Garraf passés de les 12994 de l’any 2004 a les 97 del 2018, amb l’abocador tancat ja fa anys.

Altres espècies amb individus que ens arriben de procedència més centreeuropea com la gavina vulgar (amb ocells de Polònia, Alemanya, Bèlgica entre els observats, detectats gràcies a les anelles que porten alguns, figura 3) ens han arribat amb xifres més normals o fins i tot superiors en algun cas, probablement perquè les condicions a les àrees d’origen sí han convidat a una hivernada habitual a casa nostra. Al port de Barcelona les xifres han estat sobre la mitjana (figura 4). Un increment registrat al port de Tarragona, amb xifres màximes  pels darrers tres anys (5312 ocells) podria tenir a veure amb la facilitat de trobar-hi aliment al port i potser també amb el desplaçament d’ocells des del delta del ‘Ebre on l’assecament dels arrossars per lluitar contra el cargol poma hauria alterat la dinàmica hivernal que hi havia a la zona fins a la implementació de la mesura.

Efectes locals sumats a condicionants globals

No només hi ha canvis originats pel clima. La gestió, o la seva manca, també hi influeixen.

L’efecte de la gestió ‘en origen’, a les poblacions nidificants al Bàltic, fa que una espècie que havia provocat conflictes amb la conservació de la truita al Pirineu estigui cada any arribant-nos en menor nombre. És el corbmarí gros (Phalacrocorax carbo).

Efectes de gestió local com l’esmentat assecament d’arrossars pel cargol poma a l’Ebre o el control de danys a l’agricultura per part de l’ànec collverd al Baix Llobregat tenen també repercussió en els resultats del cens hivernal. L’eutrofització d’algunes basses a la zona de la Sèquia Major de Vila-Seca potser també ha tingut a veure en que no hagi aparegut cap morell xocolater o que hagi baixat el nombre de fotges o ànecs. I la davallada d’exemplars als Aiguamolls de l’Empordà segurament obeeix a més causes que no només la manca d’aigua de pluja.

El cens hivernal ens dona dades de l’estat de les poblacions, de la conservació de les diferents zones i permet obtenir elements per a una millor gestió preventiva tant de les espècies protegides i en perill com d’aquelles que interaccionen amb l’ésser humà. I cada any ens regala alguna espècie poc freqüent als ornitòlegs més avesats, fet que també s’agraeix.

Durant les properes setmanes, les anàlisis locals permetran extreure conclusions de gestió sobre l’evolució d’aquestes poblacions en el marc d’un hivern fins ara càlid i sec per a l’avifauna hivernant i sense gaire ocells aquàtics ‘rars’ que ens hagin visitat. Un altre hivern serà.

Abstract. Few rare birds in the January winter count. Why? 2018 wildfowl and seabird count has recently been completed. Few rare birds have been reported (see January 2018 news page). Two major reasons are after this: global climatic circumstances (with the last three years amongst the hottest in record) and local management that affect some areas. Species such as Yellow-legged Gull, mainly local but receiving some birds from France, show a rather stable situation last winters. Birds presumably do not need to come, it’s fine remaining where they are abroad. Birds from C and E Europe do come instead. Black-headed Gulls overwinter fluctuating according to circumstances both global and local, such food availability in some core areas e.g Ebre delta or Tarragona. Warm winters mean few rare birds but local management can be after that circumstance too.