Esperant l’estornell rosat (reflexions sobre un twitch)
Hi ha espècies que apareixen en llocs remots. A pobles llunyans, en paratges que no et sonen de res (i on -quan hi arribes gràcies al gloriós google maps- et preguntes com algú ha pogut trobar-hi res en aquell lloc perdut).
També sempre ‘surt algo‘ regularment a indrets ‘de sempre’ com l’aguait que ja sabem, la gespa aquella, determinada raconada de la badia, aquell arbust exòtic o aquella filera d’arbres ‘que no falla’… La relació de llocs on diem ‘aquí es va veure aquell –bitxo– no és menys extensa. Substitueix “bitxo” per aquella espècie que vas veure en aquell esbarzer/arrossar/maresma/toll on cada cop que hi passes, hi mires, per si de cas…
Però de sobte salta la notícia. Abans et trucava algú al fixe (i gràcies). Ara que si whatsapp, twitter, webs, app, portal, mail… Alerta, bitxo raro! Ai mare. Hi vaig? Va, som-hi. Arribat el punt que decideixes anar-hi a la cerca d’una raresa detectada (el que els anglesos batejaren com a twitch), t’agafa aquell mal d’estomac associat a la possibilitat de que quan hi arribis:
- a) no hi arribis perquè t’has perdut
- b) el bitxo no hi és
- c) el bitxo sí hi és però ets tu, torpedo, que t’has equivocat de lloc
- d) hi era però la gent que ha arribat abans que tu et diu la fatídica frase ‘acaba de marxar volant cap allà’
o altres situacions similars que segur heu experimentat algun cop i que fa que no tothom vagi a tot arreu, sinó que t’ho pensis una mica més…
Suposem que hem arribat al punt i al lloc. O ets sol com un mussol (pensant ‘com pot ser que no vingui ningú?’) o, a vegades, ens hi podem aplegar uns quants, tot depenent de la ‘magnitud de la tragèdia’. Altre cop, les variables que hi incideixen són diverses: que si és lluny o prop d’on hi vivim, del dia de la setmana que és, de la gent a la que li pugui faltar l’espècie, que si em falta pel big year… És obvi que no és el mateix un territ pectoral que un mosquiter de Hume o el que fora un altre tord de Naumann ‘bimbable’. La velocitat en la que abandones el que estàs fent, dinar inclòs, depèn en bona mesura d’una sèrie de variables amb les que certament es podria articular alguna formula matemàtica. La variabilitat d’excuses ‘vaig a comprar’, aprofito que passo per allà, ‘em trobo malament i he de sortir de la feina’, també és remarcable i certament variable d’acord amb diversos testimonis recollits.
El cas és que de tant en tant, tot i no ser rareses estratosfèriques, hi ha ocells que atrauen gent. Gent amb càmeres, binocles i, segons com, telescopis. Fins aquí ‘normal’ (per a nosaltres si més no). Però que passa si això passa en mig d’un casc urbà a l’hora de la sortida de les activitats extraescolars, en mig d’un eix comercial i davant d’uns jutjats (tal i com està tot, tot sigui dit de pas…)? Doncs res. Un estornell rosat adult trobat a Premià de Mar a finals de febrer i principis de març de 2018 va mostrar no únicament una capacitat de magnetisme twitchero remarcable sinó una amabilitat, simpatia i bon rotllisme molt d’agrair per part de la gent del poble.
Des del descobridor, Pep Cusó, que justament viu davant l’arbre on anava l’ocell a dormir i que va facilitar amb extraordinària amabilitat l’observació a molts dels observadors desplaçats a aquesta localitat del Maresme (quina sort trobar una raresa des de casa teva!), a la gent del carrer que s’hi interessava i preguntava encuriosida què fèiem, a un senyor que fins i tot ens va fer un dibuix en directe, vist suposem el que ell considerava l’exotisme de la situació. Un pardal de passa en una zona residencial de Castelldefels va atraure l’any passat als Mossos d’Esquadra alertats pels veïns, intranquils de veure individus voltant armats amb teleobjectius i altres estris de desconeguts efectes. No ha estat aquest el cas de Premià pel gaudi i alegria de tothom que ha pogut gaudir d’aquest ocell. No serà el més rar dels que s’han vist a Catalunya, però sí un de ben maco. Gràcies Pep, gràcies Premià de Mar.
Unes fotos circulades per xarxes socials i mòbils d’aquests dies.
Sobre tot plegat, hem rebut un correu de Pep Cusó:
Hola,sóc en Pep Cusó, el del terrat del roseus. He llegit les reflexions sobre l’espera de l’estornell rosat del rarebirds.cat,i m’han agradat molt. Ho trobo molt real i divertit.I agrair-te les gràcies entusiastes que em dediques.(parlant seria dir-te “de res” “no hi ha de què”). Content de compartir l’ocellet i el terrat amb gent com vosaltres.He vist fotos molt maques. Ha estat una experiència curiosa veure com un interès de coneixement personal (saber alguna cosa més de l’ocell “estrany”),curiositat,vaja,es converteix en un assumpte col.lectiu, públic.
Gràcies.
